Marc Mundet, Ricky Rubio i Gerard Romero després de l’entrevista a Jijantes FC.
El base del Masnou va concedir la seva primera entrevista a Jijantes FC després de l’anunci del seu retorn a les pistes.
Quan tot semblava indicar que es retiraria, Ricky Rubio ha decidit continuar jugant a bàsquet. Al juliol va anunciar el seu retorn al Joventut 16 anys després, i ara tria Jijantes FC per fer la seva primera entrevista a casa seva, la ‘Ricky Rubio Foundation’. “Em sento molt més segur en moltes coses”, reconeix el base català.
“M’he conegut molt i he après molt durant tot aquest temps”, explica Ricky. “Crec que faig un bé parlant d’això. Compartir ha estat la meva manera d’alliberar-me”. La salut mental és una qüestió enormement delicada entre els esportistes d’èlit, i Ricky Rubio no és l’únic que n’ha patit els problemes. DeMar DeRozan o Kevin Love són alguns dels casos més coneguts que fins i tot ho han fet públic. “A la NBA se suposa que has de ser com un superheroi i que les emocions s’han de tapar. Surfejar l’onada és una de les frases que més he intentat aplicar”.
Ricky Rubio, en un moment de l’entrevista.
En aquest sentit, el base català va admetre que “jugar a bàsquet només tenia sentit si hi havia alguna cosa més al darrere” i que el seu retorn al Joventut està pensat com la seva darrera etapa per escriure el seu llegat. “Des que vaig sortir de la Penya, el bàsquet ha estat com una professió. No estic buscant una segona infància. Vull deixar aquí el que he après. No m’he marcat expectatives de jugar a un cert nivell, perquè no sé en quin nivell estic”.
Ricky Rubio va afegir que “de moment”, la seva relació amb el Joventut serà “com a jugador. Veurem com evoluciona”. No veu el seu futur lligat a la Penya com Marc Gasol amb Girona. “Crec que tinc la sort de no haver de treballar i no m’agradaria perdre el temps amb els meus fills en altres coses. Sí que m’agradaria ajudar-los fora del camp. Ofereixo la meva experiència de molts anys a la NBA perquè se’n puguin beneficiar”.
La precocitat
El seu és un cas particular d’un nen prodigi en un món d’adults. Més de 20 anys després, repassa els seus orígens com a jugador. “No crec que el cervell d’un nen estigui preparat per al que li ve. Però com li dius a un nen de 14 anys que pari. Aquesta onada és un tsunami. Jo ho vaig viure com vaig poder. Vaig tenir la sort de tenir l’entorn que vaig tenir”, comenta a Jijantes FC.
“Un nen no hauria d’estar en un vestidor amb adults, escoltant segons quines coses. El seu cervell ha d’estar per educar-se i formar-se. Hauria d’haver-hi una llei que els protegís”, subratlla el base del Masnou. “Cada cosa té el seu moment. No pots cremar aquesta etapa de cop. Si amb 16 anys no pots conduir un cotxe, debutar en un equip professional hauria d’estar regulat”.
